Baisers volés
Aparença
Fitxa | ||
---|---|---|
Direcció | François Truffaut | |
Protagonistes | ||
Producció | Marcel Berbert i François Truffaut | |
Guió | François Truffaut, Claude de Givray i Bernard Revon | |
Música | Antoine Duhamel | |
Fotografia | Denys Clerval | |
Muntatge | Agnès Guillemot | |
Productora | Les Films du Carrosse | |
Distribuïdor | United Artists i Netflix | |
Dades i xifres | ||
País d'origen | França | |
Estrena | 14 agost 1968 | |
Durada | 87 min | |
Idioma original | francès | |
Rodatge | París | |
Color | en color | |
Descripció | ||
Gènere | comèdia romàntica i drama | |
Lloc de la narració | París | |
Premis i nominacions | ||
Nominacions | ||
Premis | ||
|
Baisers volés (literalment en català: Petons robats) és una pel·lícula francesa de 1968 dirigida pel cineasta François Truffaut. Continua la història d'Antoine Doinel, iniciada per Truffaut amb Les Quatre Cents Coups (1959) i seguida amb el curtmetratge Antoine et Colette (1962). En aquesta ocasió, Antoine inicia una relació sentimental amb Christinie, que serà continuada a les posteriors pel·lícules Domicile conjugal (1970) i L'Amour en fuite (1978), respectivament.
El títol original de la pel·lícula fa referència a la cançó "Que reste-t-il de nos amours?" de Charles Trenet, la qual és utilitzada al llarg del film.
El 1969, Baisers volés va ser nominada a l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa.[1]
Repartiment
[modifica]- Jean-Pierre Léaud (Antoine Doinel)
- Claude Jade (Christine Darbon)
- Delphine Seyrig (Fabienne Tabard)
- Michael Lonsdale (Georges Tabard)
- Daniel Ceccaldi (Lucien Darbon)
Premis i nominacions
[modifica]Nominacions
[modifica]- 1969. Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa
- 1969. Globus d'Or a la millor pel·lícula de parla no anglesa
Notes i referències
[modifica]- ↑ «The 41st Academy Awards (1969) Nominees and Winners». oscars.org. Arxivat de l'original el 2014-10-07. [Consulta: 15 novembre 2011].
Enllaços externs
[modifica]- Ressenya de Baisers volés, New York Times, 4 de març de 1969 (anglès)
- Ressenya a Criterion Collection per Andrew Sarris (anglès)